Sóc un enamorat nat dels videojocs des de que tinc ús de raó. La meva infància transcorria entre la bicicleta amb els xavals del carrer i les recreatives dels bars, tant de juganer com de tafaner de la pantalla quan se t’acabaven les monedes de cinc duros.
Agraït per haver nascut en els començaments de la informàtica domèstica, encara adoro els videojocs i la tecnologia que ens permet gaudir d’ells .
El meu cor, donades les seves vivències de la infància i adolescència, resideix més en màquines com la meva primera consola “Atari Jr 2600” , el meu primer ordinador “ZX Spectrum 128 K” i els que van venir després com el “MSX Spectravideo” ,”MSX 2 HB – F700S” de Sony (el millor que vaig tenir de 8 bits) , “Commodore Amiga 500 y 1200” fins al PC .
També em va deixar molta empremta la primera vegada que vaig veure a casa d’uns amics, sense tenir encara ordinador a casa i desitjós de tenir-ne un, el “Commodore 64 , ZX 16K” El Gomas: “ZX 48K” , “Amstrad CPC 464” amb fòsfor verd i el “MSX Philips VG8020”.
La primera vegada que vaig veure una consola a casa dels meus amics va ser una “Philips Videopac G7000” i després “l’Atari 2600” amb el frontal de fusta , des d’aquell moment ho tenia clar, em molaven els videojocs i l’electrònica .
Sóc l’últim col•laborador de Restroscroll, novell en el tema i gandul de categoria. La vagància és un estat de l’ànima, qualsevol no serveix per ser un gandul, de la mateixa manera que no tots valem per treballar. Per respecte al comentat i a la meva vagància intrínseca, per escriure i redactar i el que això representa, demano en la mesura del possible que les meves entrades es llegeixin en un sofà amb portàtil, en posició de tombat, gairebé a la vora del somni i amb una Coca-cola a la mà i Doritos en l’altra, també valen festucs i pipes de girasol.
